Al cor del bosc vivien, molt feliços, tres porquets que eren germans. els tres decidiren fer-se una casa per a fugir d’un malvat llop que els perseguia per a menjar-se’ls. el porquet flautista, era el més menut, i com que era molt gandul va decidir construir-se una casa de palla, per a no esgotar-se molt. Va acabar de seguida, i pogué anar-se’n a jugar molt content tocant la seua flauta. quasi igual de gandul era el germà mitja, el porquet violinista, que decidí construir-se una casa amb troncs per a poder acabar prompte també i gaudir amb el seu germà menut. El germà major va resultar ser el més llest, treballador i previsor dels tres. Aquest decidí fer-se la casa de rajoles, perque resultaria una casa forta i resistent, i així estaria més segur. El porquet major demostrà que estava molt disgustat amb els seus germans per no haver-se esforçat. Però resulta que una dia el llop va arribar, i va bufar i bufar amb molta força fins a fer volar pels aires la caseta de palla del porquet flautista, que aterrat va fugir a casa del seu germà, el violinista. Però el llop també corgué a la casa del porquet violinista i tornà a bufar i bufar amb molta força fins que tombà la casa sense cap problema. Tots dos fugiren a la casa del germà major, que havia construit amb cement, perseguits de molt prop pel malvat llop. I una vegada que es trobaven els tres porquets refugiats a casa del major el llop arribà, però per molt bufà i bufà amb totes les seues forces, aquesta vegada no va aconseguir moure ni una rajola. Al llop se li va ocórrer la fabulosa idea d’entrar per la xemeneia per a sorprendre’ls i poder menjar-se als tres porquets d’un mos. El porquet major, que era molt savi, se’n va adonar del que volia fer el llop i va posar a bullir aigua en la marmita gran. va llevar la tapadora i es limitaren a esperar al visitant... I com era d’esperar el llop fartó va caure en la trampa, i va eixir disparat per la xemeneia dels porquets amb el cul tan socarrat que encara es senten els seus alarits. I conte contat ja s’ha acabat!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada