LA VENTAFOCS

Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó madrastra, una viuda impertinent amb dues filles cada qual més lletja. Era ella la que feia els treballs més durs de la casa, i com els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, tots l'anomenaven la Ventafocs.

Un dia el Rei d'aquell país va anunciar que anava a fer una gran festa a la que invitava a totes les joves solteres del reialme.

-Tu ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs en casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan tornem.

Va arribar el dia del ball i Ventafocs, trista, va veure partir a les seves germanes cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors.

- Per que seré tant desgraciada? - va exclamar- De sobte, va aparèixer la seva Fada Madrina.

- No et preocupis - va exclamar la Fada- Tu també podràs anar al ball, però amb una condició, que quan el rellotge de Palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sense falta.

I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós vestit de festa. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més magnifica de tot el reialme, i amb un últim toc, 3 ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer.

L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració. A l'entrar a la sala de ball, el Rei va quedar tant pres de la seva bellesa que ballà amb ella tota la nit. Les seves germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove.

Enmig de tanta felicitat, Ventafocs va sentir al rellotge de palau tocar les dotze.

- Oh Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -

- Com una exhalació va travessar els saló i va baixar l'escalinata perdent en la seva fugida una sabata, que el Rei recollí enamorat.

Per trobar la bella jove, el Rei va idear un pla. Es casaria amb aquella que pogués calçar-se la sabata. Va enviar els seus heralds a recórrer tot el Regne. Les donzelles de la provaven en va, doncs no n'hi havia una a qui li anés bé la sabata.

Al final van arribar a casa de la Ventafocs, i clar està que les seves germanes no varen poder posar-se la sabata, però quan se'l va posar la Ventafocs, van veure amb gran sorpresa que li anava perfecte.

I així fou com el Príncep es casà amb la jove i visqueren molt feliços.

Visita el meu Fotolog ¡Quina animalada!

http://www.mundofotos.net/momentos_para_recordar

Visita el nostre fotolog

UTILITATS D'UN FOTOLOG

El fotolog es una manera diferent i divertida de tindre records de tot el que pasa a l'aula:

1. Una activitat podira ser,que en l'aniversari del xiquet, entrara en el fotolog i penjara una foto de la seua festa.

2. Podem treballar també les estacions, els aliments i qualsevol tema d'una manera virtual

3. Els nens poden crear un fotolog propi on cada dia es posarà una foto del que més li a agradat fer en l'escola.

4. Podem fer un album del cap de setmana per a que conten als seus companys allò que han fet, on puguen participar el pares també.

En definitiva és una nova forma de joc y d'ensenyança senzilla, on els xiquets mitjançant imatges poden aprendre moltes de les coses que treballem a l'aula amb ells.

LA CAPUTXETA VERMELLA

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella. Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.

Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...

De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.

- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.

- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.

- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.

Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.

Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.

El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.

La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.

- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!

- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia

- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!

- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.

- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!

- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia

Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.

El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!

Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.

La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

ELS TRES PORQUETS

Al cor del bosc vivien, molt feliços, tres porquets que eren germans. els tres decidiren fer-se una casa per a fugir d’un malvat llop que els perseguia per a menjar-se’ls. el porquet flautista, era el més menut, i com que era molt gandul va decidir construir-se una casa de palla, per a no esgotar-se molt. Va acabar de seguida, i pogué anar-se’n a jugar molt content tocant la seua flauta. quasi igual de gandul era el germà mitja, el porquet violinista, que decidí construir-se una casa amb troncs per a poder acabar prompte també i gaudir amb el seu germà menut. El germà major va resultar ser el més llest, treballador i previsor dels tres. Aquest decidí fer-se la casa de rajoles, perque resultaria una casa forta i resistent, i així estaria més segur. El porquet major demostrà que estava molt disgustat amb els seus germans per no haver-se esforçat. Però resulta que una dia el llop va arribar, i va bufar i bufar amb molta força fins a fer volar pels aires la caseta de palla del porquet flautista, que aterrat va fugir a casa del seu germà, el violinista. Però el llop també corgué a la casa del porquet violinista i tornà a bufar i bufar amb molta força fins que tombà la casa sense cap problema. Tots dos fugiren a la casa del germà major, que havia construit amb cement, perseguits de molt prop pel malvat llop. I una vegada que es trobaven els tres porquets refugiats a casa del major el llop arribà, però per molt bufà i bufà amb totes les seues forces, aquesta vegada no va aconseguir moure ni una rajola. Al llop se li va ocórrer la fabulosa idea d’entrar per la xemeneia per a sorprendre’ls i poder menjar-se als tres porquets d’un mos. El porquet major, que era molt savi, se’n va adonar del que volia fer el llop i va posar a bullir aigua en la marmita gran. va llevar la tapadora i es limitaren a esperar al visitant... I com era d’esperar el llop fartó va caure en la trampa, i va eixir disparat per la xemeneia dels porquets amb el cul tan socarrat que encara es senten els seus alarits. I conte contat ja s’ha acabat!!!!!